El fet a mà és memòria, no tendència

Estic segura que això t'ha passat alguna vegada. A mi em va passar la setmana passada. Ja saps, aquella manteta que trobes en un calaix, fet i regalada per la teva padrina fa molts anys. O la tovallola cosida amb el nom del teu petit, feta per la seva àvia quan va néixer.

(Bé, ara ja no és tan petit i la tovallola ja no és de la seva mida, però la guardes igualment amb una estima especial 😌)

L'altre dia, a mi em va passar amb un petit peluix que jugava quan era petita. Això sempre m'han explicat els meus pares, tot i que jo ja no ho recordo. De color blanc i taronja, per cert. I el que em fa pensar és que no és només el peluix en sí, és la història que hi ha al seu darrere. El que recorden els meus pares quan el veuen ♥︎ O el que també recordes tu quan mires la manteta o les tovalloles de les padrines que encara tens a casa.

I és que cosir i crear amb les mans d'algú proper exigeix pausa, dedicació i història. Com si cada detall portés una mica de vida d'aquell moment, del lloc on es va crear.

I és que si penso en aquestes històries que segurament tothom ha viscut amb alguna peça o una altra, és precisament això el que les fa especials: les històries que porten. I a diferència d'una peça produïda en sèrie, en un lloc fred i llunyà de casa teva i que segurament moltes altres persones tenen igual, cosir i crear amb les mans d'algú proper exigeix pausa, dedicació i història. Només per a tu. Com si cada detall portés una mica de la vida d'aquell moment, del lloc on es va crear.

Al final, tot això és el que s'acaba relacionant amb l'artesania: memòria, un gest que perdura en el temps 🍋 No és qualsevol cosa efímera, una tendència del moment que desapareix en pocs dies o que es produeix al ritme frenètic en el que el món es mou. És un regal, una creació única i personal. Una manera de viure que potencia la imaginació i que, a més, et vincula i cuida als que estimes, per molts que passin els anys ❇︎

Gràcies per llegir-me,

Alícia :)